7
Sep 19

Catalunya, líder en inversió pública en tecnologia

Catalunya, líder en inversió pública en tecnologia
Dels 493 milions d'euros que s'hi destinen, l'organisme que més inverteix en els primers sis mesos de l'any és el CTTI amb 381,9 milions d'euros
Catalunya lidera la inversió pública en tecnologia durant el primer semestre de l'any, amb més de 493 milions d'euros, segons les dades publicades per l'informe Adjudicaciones TIC. Catalunya és la primera comunitat a l'Estat, per darrere de Madrid i Andalusia, i entre totes tres representen el 44,72% de la inversió pública en tecnologia, amb més de 661 milions d'euros.
El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, el CTTI, és l'organisme que més ha invertit durant el primer semestre, amb 381,9 milions d'euros, una xifra que suposa el 25% del total en un rànquing on la segona posició és per la gerència d'informàtica de la Seguretat Social.
L'elevada inversió catalana es deu al fet que durant el primer semestre es va licitar el servei de manteniment de les aplicacions de la Generalitat, amb diversos lots i un import total de més de 314 milions d'euros. En total, el CTTI va fer 43 adjudicacions de tecnologia.
La inversió total de les administracions públiques a l'Estat va ser de 1.479 milions d'euros el primer semestre, segons l'informe.
https://www.viaempresa.cat/economia/catalunya-inversio-publica-tecnologia_2070645_102.html

6
Sep 19

Lanzadera estrena curs impulsant 40 noves startups

Lanzadera estrena curs impulsant 40 noves startups
L'acceleradora acull noves empreses vinculades a sectors com el 'blockchain', la mobilitat, la salut, el turisme o els videojocs
L'inici del curs aterra a Lanzadera amb 40 nous equips emprenedors que se sumen als diferents programes de l'acceleradora, segons han informat en un comunicat. Aquests estan relacionats amb diversos sectors com el blockchain, la mobilitat, l'alimentació saludable, el turisme, la moda, l'educació, els videojocs, l'esport, la cosmètica, la salut o la música, entre d'altres.
D'aquestes empreses, 18 participaran als programes d'incubació, a través dels quals els emprenedors comptaran amb fins a onze mesos per validar la seva proposta i implementar el seu model de negoci, adaptar el seu producte als requeriments del mercat i generar les seves primeres vendes. Per la seva banda, s'han incorporat 15 nous equips al programa d'acceleració que, amb una durada de nou mesos, ofereix assessorament personalitzat perquè els emprenedors puguin fer créixer i consolidar les seves empreses.
Així mateix, s'incorporaran set empreses als programes Corporate, a través dels quals Lanzadera col·labora amb empreses capdavanteres per buscar i impulsar projectes que aportin noves solucions a necessitats concretes de cada sector. En aquest cas, tres startups treballaran amb BSH i quatre amb PlayStation.
Fins al moment, ja són 360 les empreses que han rebut el suport de l'acceleradora, de les quals 160 estan situades actualment en les seves instal·lacions.
https://www.viaempresa.cat/pais-valencia/lanzadera-startups-2019_2070665_102.html

6
Sep 19

Perquè cada cop hi haurà més criptomonedes

Perquè cada cop hi haurà més criptomonedes
Una moneda no és altra cosa que una unitat d’intercanvi acceptada pel mercat, és a dir, quelcom que l’altra part ens accepta com a equivalent a un determinat valor. Els nostres sistemes monetaris contemporanis varen començar prenent com a referència el patró or, i una moneda o un bitllet equivalien a una determinada quantitat d’or, i això va anar evolucionant fins al model actual en què un bitllet de 20 euros ja no sabem ben bé a què equival, però en tot cas ens l’accepten com a vàlid quan anem a comprar mongetes o unes sabates. I ara tothom parla de criptomonedes, sobretot de bitcoins i similars, i el dubte que acostumem a tenir és si realment algú ens acceptarà o no aquesta moneda si anem a comprar un meló o un cotxe, i si ho fa, quin valor considerarà que té, si 20 euros o 2.000 i per què. A la fi i a la cap, l’emissor d’un bitllet de 20 euros és un Estat europeu, i en canvi, vés a saber qui hi ha al darrera de l’emissió d’un bitcoin i quines garanties tenim que allò valdrà alguna cosa quan ho necessitem.
"Ara tothom parla de criptomonedes, sobretot de bitcoins, i el dubte que acostumem a tenir és si realment algú ens acceptarà o no aquesta moneda i quin valor considerarà que té"
Malgrat el seu nom tan cibernètic, allò realment rellevant en tot això de les criptomonedes no és la base tecnològica que les sustenta, sinó el fet que la capacitat d’emetre una moneda ja no estigui en mans dels Estats. Estàvem acostumats que el promotor i garant d’una moneda fos un Estat, i en canvi ara veiem com qualsevol s’atreveix a generar la seva pròpia moneda. Més enllà del famós Bitcoin, Facebook ha anunciat la seva pròpia moneda que es dirà Libra, Telegram ha anunciat la seva pròpia moneda que es dirà Gram, i l’etcètera de casos i exemples és infinit, fins i tot el famós boxejador Manny Pacquiao ha anunciat la seva pròpia moneda que es dirà Pac.
Pot semblar una bestiesa però, un val de descompte de 5 euros per la teva propera compra de gelats al Caprabo… no és una moneda del Caprabo? Una targeta regal d’El Corte Inglés per 200 euros… no és una moneda d’El Corte Inglés? La targeta de cartró de la teva perruqueria on t’hi posen un segell cada cop que hi vas i t’han promès pentinar-te gratis quan el tinguis ple… no és una moneda emesa per la teva perruqueria? Si ho mirem fredament, el nostre dia a dia ja és ple de monedes que no han estat emeses per cap Estat, sinó per altres organitzacions. El rellevant és si hi confiem o no. Quan vagis amb el tiquet descompte de 5 euros al Caprabo, realment et faran un descompte de 5 euros? Si ho creus, aleshores per tu aquell tiquet val 5 euros. La força d’una moneda depèn de la confiança que tinguis amb qui l’ha emès.
Gairebé tots els Estats del nostre entorn gestionen dèficit. Quan ens presenten el pressupost d’Espanya o d’Itàlia per l’any que ve, ens parlen del dèficit previst. Ens diuen que el deute acumulat per l’Estat és una, dues o tres vegades el PIB de tot el país. Ens anuncien que no està clar que en el futur es pugui fer front a les pensions compromeses. I sorprenentment, confiem en la moneda emesa per aquests Estats? Què et podria inspirar més confiança, un bitllet de 20 euros emès per un Estat europeu, o un bitllet de 20 euros emès per Google? Per si ajuda a respondre, només dir que Google guanya uns 20.000 dòlars cada minut. No diem ingressos, sinó beneficis. Guanya gairebé 30 milions de dòlars cada dia.
Si les monedes depenen de la confiança, sembla raonable considerar que algunes monedes podrien començar a ser emeses per nous actors que ja no serien els Estats. I si aquests nous actors seran organitzacions d’abast mundial amb una forta capacitat tecnològica, sembla raonable pensar que no faran monedes en format paper i complexa combinació de tipus de tinta i paper, sinó que ho faran amb complexes combinacions de tecnologia i computació que sense cap mena de dubte ofereixen majors possibilitats de seguretat, control i escalabilitat a nivell mundial.
"La força d’una moneda depèn de la confiança que tinguis amb qui l’ha emès"
Ja tenim moltes monedes diferents al nostre dia a dia: vals de descompte, targetes client de fidelització… No ho dubteu, això anirà a més. Cada cop n’hi haurà més, cada cop seran més digitals, i cada cop les farem servir per més coses. I ho trobarem normal.
https://www.viaempresa.cat/opinio/genis-roca-criptomonedes_2070646_102.html

6
Sep 19

6 cosas sobre economía que quizá no te atrevas a preguntar (y deberías saber)

6 cosas sobre economía que quizá no te atrevas a preguntar (y deberías saber)
Te damos las claves para sepas descifrar y entender los principales términos económicos que forman parte de nuestro día a día
La economía nos rodea, desde que nos levantamos hasta que nos acostamos. Aunque no nos demos cuenta, muchas de las acciones y decisiones que tomamos a lo largo del día están relacionadas directa o indirectamente con la economía. Desde la taza de café que desayunamos, hasta el vehículo que nos transporta al trabajo, la ropa que vestimos o los libros que leemos. Todo se puede medir, analizar y entender económicamente. Sin embargo esta ciencia tan intrínseca al comportamiento humano, tiene una terminología que a veces es difícil de comprender.
En los años de bonanza, la economía ocupaba un discreto lugar entre bambalinas. Sin embargo, la crisis y posterior recesión la empujó a escena, y todos descubrimos la importancia de conocer términos como inflación, crack, PIB, estanflación o tipos de interés, entre otros. Entender la economía es comprender los comportamientos y la evolución que han llevado al ser humano a ser lo que hoy es. En este primer artículo de nuestra serie de básicos sobre economía, sistema financiero y mercados, analizamos algunos conceptos clave económicos que viene bien conocer:
¿Qué es el Producto Interior Bruto?
Es uno de los datos económicos más importantes, ya que muestra el funcionamiento de la economía de un país. Mide los bienes y servicios que han sido producidos dentro de un determinado territorio. El Producto Nacional Bruto valora por su parte los ingresos obtenidos por los ciudadanos dentro y fuera de un país.
El INE es el organismo encargado de publicar las cifras de PIB cada tres meses. La cantidad que debemos tener en cuenta es la tasa de crecimiento intertrimestral. El PIB Real, valora el crecimiento de una economía descontando la subida de los precios. Mientras, el PIB Nominal mide el crecimiento económico sin descontar la subida de los precios. El PIB nos ayuda a saber si la economía de un país crece o no: cuando es negativo, decimos que la economía se está contrayendo.
¿Qué es Inflación?
La inflación es un indicador que mide el aumento de los precios. El IPC (Índice de precios al consumo) es el índice más utilizado para valorar la inflación. Se cuantifica principalmente en términos anuales. Si nuestro país tiene una tasa de inflación del 1,7%, significa que los precios son un 1,7% más caros que hace doce meses.
Esta tasa nos puede ayudar a descifrar si una economía goza de buena salud o por el contrario está desacelerando su crecimiento económico. Cuando los precios suben a un ritmo vertiginoso, aumentando más de un 50% en tan solo un mes, se produce una hiperinflación, una situación que puede tener consecuencias graves para los ciudadanos, que pierden mucho poder adquisitivo. Para que un país goce de buena salud económica, se debe experimentar una subida de precios lenta pero gradual.
¿Qué es Estanflación?
Es un fenómeno que se produce cuando el crecimiento económico de un país se estanca y a su vez suben los precios.
Esta situación se ha producido varias veces en el pasado. En concreto la subida de un 20% en los precios del petróleo que se dio en los años 70, generó que Estados Unidos y Reino Unido atravesaran un periodo de estanflación. Este fenómeno es muy peligroso, ya que si no se corrige, puede provocar a la larga un aumento del índice de paro y quiebras.
¿Qué es Deflación?
Es el fenómeno contrario a la inflación. Se produce cuando los precios de los bienes y servicios de un país bajan. Este fenómeno que a priori parece positivo, no lo es en absoluto, ya que cuando los precios bajan, los consumidores dejan de gastar a la espera de que los precios continúen bajando para comprar aún más barato. Si esto sucede el sistema no mueve dinero, y la oferta de bienes y servicios aumenta. En consecuencia las empresas se paralizan, pierden dinero, y aumenta el índice de paro. Estados Unidos con la depresión de 1930 y Japón en las últimas décadas, son ejemplos de este fenómeno. El equilibrio en el nivel de los precios se puede controlar a través de los tipos de interés.
¿Qué son los Bancos Centrales y los tipos de interés?
Los Bancos Centrales controlan la subida o bajada de los precios a través de los tipos de interés, que son una tasa que mide la cantidad de dinero que exige un banco a cambio de prestar dinero. Unos tipos de interés bajos, estimulan el crecimiento económico provocando que los precios aumenten. Unos tipos de interés altos, hacen que el crecimiento económico eche el freno y los precios bajen. Los Bancos Centrales (Reserva Federal, Banco Central Europeo, Banco de Inglaterra o Banco de Japón son las grandes referencias para los países desarrollados) fijan mensualmente una tasa oficial, a partir de la cual los bancos privados determinan los tipos de interés de nuestras hipotecas o préstamos. La última recesión dio protagonismo a los Bancos Centrales como prestamistas oficiales del sistema financiero.
¿Qué es la balanza de pagos?
Es un índice que contabiliza todo el dinero que entra y sale de un país en un tiempo determinado. Este dato desvela si un determinado país está gastando más dinero del que genera, una situación que nos conduciría al déficit. Por el contrario si ingresa más de lo que gasta, estaremos ante un superávit. La balanza por cuenta corriente: mide el flujo de bienes y servicios que entran y salen de un país. La balanza por cuenta de capital: mide el dinero que hemos gastado a través de inversiones hechas en el exterior y el producido por inversiones ya existentes.
https://byzness.elperiodico.com/es/finanzas-desde-cero/20181224/conceptos-economia--basicos-inflacion-pib-deflacion-7214721

Tags:
5
Sep 19

Catalunya 9,71% de paro

ANÁLISIS: Población, paro, población activa

Hace un par de dias se publicaron los datos del paro y afiliación de la Seguridad Social.
Las noticias no son positivas y parecen anticipar una nueva crisis como la del 2008.
Sin embargo, a mi entender no se analiza en profundidad la situación en Catalunya.
De ahí este pequeño análisis.

España tenia a 1 de Enero 46.934.632 habitantes
Catalunya tenia a 1 de Enero 7.600.267 habitantes

Catalunya representa el 16.19% de la población total

España tiene 19.320.227 afiliados a la Seguridad Social
Catalunya tiene 3.455.446 afiliados a la Seguridad Social

Catalunya representa el 17.88% de los afiliados a la Seguridad Social, más afiliados de los que corresponden según la población. Vamos mejor que el conjunto de España.

España tiene 3.065.804 parados
Catalunya tiene 371.418 parados

Catalunya representa el 12.15% del total de parados, menos parados de los que corresponden según la población. Vamos mucho mejor que el conjunto de España.

Otros datos:

España tiene 19.320.227 afiliados respecto de 46.934.632 habitantes. Los afiliados representan el 41.16% del total de la población.
Catalunya tiene 3.455.446 afiliados respecto de 7.600.267 habitantes. Los afiliados representan el 45.46% del total de la población.
Conclusión: Catalunya va mucho mejor en cuanto al % de población afiliada a la S.S., es decir que trabaja.

España tiene 19.320.227 afiliados que sumados a 3.065.804 parados da una población activa de 22.386.031 trabajadores
Catalunya tiene 3.455.446 afiliados que sumados a 371.418 parados da una población activa de 3.826.864 trabajadores
Catalunya representa el 17,09% del total de población activa
Si España tiene 22.386.031 trabajadores y 3.065.804 parados, el porcentaje de paro en España se situa en el 13.70%
Si Catalunya tiene 3.826.864 trabajadores y 371.418 parados, el porcentaje de paro en Catalunya es 9,71%
Ésta es la realidad,…

Comparemos ahora Catalunya con la España real (España-Catalunya)

Habitantes de España sin Catalunya: 39.334.365 habitantes
Afiliados a la S.S. de España sin Catalunya: 15.864.781 afiliados a la S.S.
Parados de España sin Catalunya: 2.694.386 parados
Población activa de España sin Catalunya: 15.864.781 más 2.694.386 = 18.559.167 trabajadores

Comparemos:
Afiliados sobre el total de habitantes en Catalunya en porcentaje 45.46%
Afiliados sobre el total de habitantes en España sin Catalunya en porcentaje 40.33%

Población activa sobre el total de habitantes en Catalunya en porcentaje 50,35%
Población activa sobre el total de habitantes en España sin Catalunya 47,18%

Parados sobre la población activa de Catalunya en porcentaje 9.71%, esto es el paro real sobre el número real de trabajadores disponibles
Parados sobre la población activa de España sin Catalunya en porcentaje 14.52%. esto es el paro real sobre el número de trabajadores disponibles.

Conclusiones definitivas:
1) En Catalunya se afilia a la S.S. más gente de la que se afilia en España (45,46% versus 40,33%)
2) En Catalunya trabaja más gente, o lo intenta, de la que trabaja, o lo intenta en España (50,35% versus 47,18%)
3) En Catalunya hay menos del 10% de paro, concretamente el 9,71%
4) En España sin Catalunya el porcentaje real de parados es del 14,52%

¿Dónde se trabaja más?
Evidentemente en Catalunya. Catalunya sirve para maquillar los datos que proporciona el estado español.

5
Sep 19

La Seguridad Social pierde 212.984 afiliados

La Seguridad Social pierde 212.984 afiliados, el peor dato en agosto desde 2008
El paro aumentó en 54.371 personas el mes pasado, el mayor incremento en un mes de agosto desde 2010
El mercado laboral español acusa la incertidumbre y ofrece claros síntomas de ralentización. Con 212.000 trabajadores menos, la afiliación a la Seguridad Social registró este año la mayor caída en un mes de agosto desde 2008. El ritmo de creación de empleo se reduce incluso cuando se cocinan los datos para eliminar de la estadística la elevada estacionalidad propia del mes de agosto, un mes siempre negativo para la ocupación. Y el deterioro se produce a pesar de que la contratación del sector público está amortiguando la desaceleración. Con todo, en los últimos doce meses se acumula un aumento de 480.000 afiliados, una cifra menor que los 600.000 que se han llegado a alcanzar pero que todavía muestra una tendencia positiva.
El paro registrado aumentó en agosto en 54.371 personas para situarse en un total de 3,06 millones de desempleados. Y la afiliación a la Seguridad Social perdió 212.984 cotizantes y se coloca en los 19,32 millones de trabajadores, según las cifras del Ministerio de Trabajo publicadas este martes. Se trata de un mes en el que siempre hay una elevada estacionalidad por la destrucción de empleo que conlleva el periodo vacacional. Aunque se siguen creando puestos de trabajo en la hostelería o en actividades sanitarias, el resto de sectores elimina muchos más. Y en ramas como la educación o la construcción se prodiga la práctica fraudulenta de dar de baja los contratos por vacaciones para ahorrarse costes.
La desaceleración del mercado laboral se nota y es acusada. Los datos de paro y afiliación son ligeramente peores que los del año pasado. La caída de 212.000 afiliados supone la mayor en un mes de agosto desde 2008, la segunda mayor en ese mes en lo que va de siglo y el peor agosto desde que se inició la recuperación. Y el incremento del paro es el más alto en este mes desde 2010
https://elpais.com/economia/2019/09/03/actualidad/1567492147_171660.html

5
Sep 19

La deuda pública en España ha crecido

La deuda pública en España ha crecido en el segundo trimestre de 2019
en 10.251 millones de euros y se sitúa en 1.210.509 millones.
Esta cifra supone que la deuda alcanzó el 98,7% del PIB en España, mientras que en el trimestre anterior, cuarto trimestre de 2018, fue del 97,1%.
Si comparamos la deuda en España en el segundo trimestre de 2019 con la del mismo trimestre de 2018 vemos que la deuda anual se ha incrementado en 44.741 millones de euros.
La deuda per cápita en España en segundo trimestre de 2019, fue de 25.791€ por habitante. En el primer trimestre de 2019 fue de 25.573 euros, luego se ha producido un incremento de la deuda por habitante de 218 euros.
España, como puede verse en el ranking mundial de Deuda Pública, está entre los países con más deuda del mundo
En esta página te mostramos la evolución de la Deuda en España. Puedes ver el listado completo de los países de los que publicamos la deuda clicando en Deuda Pública y ver toda la información económica de España en Economía de España.
https://datosmacro.expansion.com/deuda/espana

5
Sep 19

Evolución del Deficit y de la Deuda de España

Evolución del Deficit y de la Deuda de España
Fuentes: Banco de España, Tesoro Público, INE, EUROSTAT y Banco Central Europeo (actualizado el 27/6/2019)
La madre de todos nuestros males son los políticos por no administrar lo público de forma similar a como administran sus bienes.
Indice:

1.- Ingresos, Pagos y Déficit de España
2.- Ingresos por IVA, IRPF y resto
3.- Deuda de España (En valor absoluto. Respecto al PIB. En circulación y Tipo de interés)
4.- Tenedores (Acreedores) de la deuda de la Administración Central Española
5.- Deuda de las CCAA
6.- Deuda y Déficit de paises europeos según EUROSTAT
7.- Deuda y Déficit de paises europeos según el BCE

1.- Evolución de Ingresos, Pagos y Déficit del Estado español desde Felipe González. (subir)
https://javiersevillano.es/BdEDeuda.htm

5
Sep 19

El sou mitjà català amplia el poder adquisitiu en 118 euros anuals

El sou mitjà català amplia el poder adquisitiu en 118 euros anuals
El poder de compra dels catalans creix un 0,6% des del 2017 i la mitjana salarial se situa en els 1.788 euros mensuals
El salari mitjà català guanya 118 euros anuals en poder de compra des del 2017. Així, el poder adquisitiu creix un 0,6% en relació al segon trimestre de fa dos anys, segons un estudi de la consultora Adecco.
L’informe destaca la millora del poder de compra a Catalunya entre el 2017 i el 2019, que contrasta amb la pèrdua de capacitat adquisitiva detectada entre el 2016 i el 2018, quan es van perdre 400 euros anuals, un 1,9% menys.
Segons Adecco, la mitjana salarial a Catalunya se situa en els 1.788 euros mensuals, un 2,4% superior a la de fa un any, i assoleix el màxim registrat fins ara. A més, el sou català és superior a la mitjana estatal, que se situa en els 1.674 euros mensuals (+1,7%). Ara bé, és inferior al del País Basc (1.973 euros al mes), Madrid (1.964 euros al mes) i Navarra (1.824 euros al mes).
Pel que fa al poder adquisitiu, Catalunya és una de les set comunitats autònomes que milloren la capacitat de compra del seu salari mitjà. Fa un any, només eren dues les que registraven augments. La capacitat de compra al conjunt de l’Estat espanyol ha caigut un 0,7%, amb 133 euros anuals menys a la butxaca que fa dos anys. D’aquesta manera, Catalunya és la cinquena autonomia amb un major augment del poder adquisitiu, per darrere de les Illes Balears (427 euros anuals més), Galícia, Navarra i les Canàries.
D’altra banda, l’estudi també posa de manifest que Catalunya és la segona autonomia amb millors condicions per treballar, només per darrere de les Balears. Tanmateix, un de cada quatre llocs de feina creats en els darrers 12 mesos és a temps parcial, la qual cosa suposa un lleuger augment. A més, un de cada quatre aturats és de llarga durada.
Catalunya té actualment 30,8 empreses cada 1.000 habitants, més que la mitjana estatal, però el nombre de companyies no ha crescut des del juny del 2017.
https://www.viaempresa.cat/economia/salari-mitja-catalunya-poder-adquisitiu_2069762_102.html

5
Sep 19

Els millennials seran sense-sotre quan es jubilin?

Els millennials seran sense-sotre quan es jubilin?

Cobraran la pensió? "Avui, el 2019, les edat dels integrants de la generació Y, els nascuts entre el 1984 i el 1995, oscil·len entre els 24 i els 35 anys. La majoria tenen contractes de treball precaris o són autònoms i les seves remuneracions són reduïdes, la qual cosa suposa un baix nivell de consum i un baix nivell de cotització a la Seguretat Social, cosa que incideix en el PIB i en les pensions presents", detalla l'economista i professor de l'IQS, Santiago Niño-Becerra. Amb els preus dels lloguers pels núvols, impossibilitat de contractar hipoteques i una perspectiva laboral inestable, quan aquesta generació es jubili, podrà permetre's pagar l'habitatge?
Lloguers a l'alça i sense pla de pensions
Barcelona és la ciutat més cara de tot l'Estat per llogar-hi una habitació amb una mitjana de 491 euros al mes segons Fotocasa. La mitjana espanyola baixa fins els 309 euros mensuals, deixant Catalunya com el territori més car de tot l'Estat. Els catalans destinen el 49,2% de la seva nòmina al pagament del lloguer. Els preus de l'habitatge no paren de pujar i, segons el Col·legi de Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles d'Espanya, des del mínim del 2014, el preu dels immobles acumula cinc anys de pujades amb un augment total del 36,2%.
Fabregat: "Els mil·lennistes que es jubilin potser hauran d'anar a viure a 100 quilòmetres de la ciutat per tenir un lloguer decent"
Pel que fa a la compra d'habitatge, segons les dades de l'INE, actualment el perfil mitjà del sol·licitant d'una hipoteca és una persona d'uns 38 anys amb uns ingressos mensuals pròxims als 1.800 euros, un perfil bastant allunyat del jove mileurista.
A aquestes xifres s'ha d'afegir el fet que la meitat dels espanyols confessa que no han pres mesures per afrontar la seva jubilació, però el 77% afirma estar preocupat per quan arribi el moment, segons subratlla la Guia del mercat laboral 2019 publicada per Hays. La seva directora comercial, Noelia de Lucas, ho vincula amb el fet que el nivell d'estalvi de les famílies de l'Estat espanyol "està en mínims" des del 2005 per la inversió en l'habitatge i l'increment del consum. Però 14 anys donen per molt i la crisi ha rebaixat de manera substancial el poder adquisitiu de la població, al mateix temps que els preus de l'habitatge continuen a l'alça.
La piràmide poblacional dels babyboomers
Sense capacitat d'estalvi, ni capacitat per adquirir un pis, "els mil·lennistes que es jubilin potser hauran d'anar a viure a 100 quilòmetres de la ciutat per tenir un lloguer decent", rebla el professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade i expert en pensions, Jordi Fabregat.
Fabregat: "Cal apostar per sectors que aportin valor afegit amb salaris alts per salvar les pensions dels millennials"
Fins al 2050 es jubilaran els babyboomers -els pares dels millennials- i aquest serà un període complicat si s'observa la piràmide poblacional espanyola. Actualment, aproximadament el 15% dels habitants tenen entre 0 i 16 anys i un altre 15% en té més de 65, el 70% restant es troba enmig. Així, de cara al 2045 els jubilats seran un 30% de la població i la capa de població en edat de treballar seran un 55% i aquesta proporció no es pot mantenir. "No hi haurà prou gent treballant per pagar les pensions dels babyboomers", diu el professor d'Esade.
Es podran pagar les pensions dels millennials? "Tindrem un problema brutal fins a l'any 2050, però quan tots els de la generació X morin la situació canviarà molt. Tindrem problemàtica l'any 2070?". Segurament no hi haurà tants jubilats. Les projeccions a l'Estat espanyol vaticinen que fins al 2050 hi haurà un manteniment de la població en els 47 milions de persones, no hi ha previsions de grans increments. Però el que necessitem és més natalitat i immigració. Dins de 60 anys l'estructura poblacional serà diferent, amb molt menys jubilats.
Pensions sostenibles
Un dels temes claus per suportar les pensions dels mil·lennistes serà o bé la quantitat de gent treballant o la productivitat. "Si hi ha menys gent treballant però són més productius, es generarà més riquesa, però ara ens costa pensar en com seran les feines del futur i per tant de com creixerà l'economia". Segons el professor d'Esade, "cal apostar per sectors que aportin valor afegit amb salaris alts per salvar les pensions dels millennials", com ara biotecnologia, ciberseguretat, informàtica, etc. Els cambrers no poden ser el pal de paller de l'economia.
L'altre factor important pel que fa a la sostenibilitat de les pensions és la taxa de substitució, és a dir, el quocient entre el darrer salari i la primera pensió: "A Espanya -i a Grècia- és del 80% en salaris mitjans, mentre que a la resta d'Europa és dels 55%". Això ha provocat que la població no tingui hàbit d'estalviar per a la jubilació, mentre que en molts altres països ja compten amb sistemes i cultura d'estalvi de cara a la jubilació.
Estalviar per a la jubilació
Segons els portaveus d'Esade i Hays, cal plantejar-se estratègies d'estalvi econòmic per complementar les pensions públiques. El problema, però, és que els salaris actuals no donen per estalviar. De Lucas sosté que si els mil·lennistes no prenen mesures per a la seva jubilació és precisament "a causa del salari mileurista, a no poder emancipar-se i a destinar diners a intentar guanyar qualitat de vida". A més, recorda que durant la crisi "hem dedicat quasi la totalitat del salari a pagar l'habitatge" i que actualment "estem en el nivell més baix d'estalvi des del 2015".
"El drama és que el jovent no té capacitat d'estalvi i, a més, els ingressos de la Seguretat Social són febles, perquè els salaris que entren són més baixos que els que surten, el país no es pot permetre tenir salaris tan baixos", rebla Fabregat.
Niño-Becerra: "Els millennials saben administrar els recursos que tenen a cada moment, la qual cosa els confereix una perspectiva molt clara respecte al futur"
Començar a estalviar als 35 anys ja pot ser suficient per complementar la pensió que tindrem en el futur. "A dates actuals caldria estalviar 5.000 euros a l'any, uns 400 euros al mes", diu Fabregat, tenint en compte que actualment la pensió mitja de jubilació és de 1.000 euros i les més baixes arriben a ser de 400 euros.
Generació amb esperança?
Niño-Becerra creu que els mil·lennistes podran adaptar-se: "Es diu que cada generació neix amb les característiques que al llarg de la seva vida necessitarà. Si això és cert, la Generació Y, de les característiques amb què va néixer destaquen dues: el realisme i l'adaptabilitat, és a dir, mai protesten ni s'enfronten, assumeixen i tracten de complir amb l'ordenat o encarregat. Els millennials són, en la seva majoria, hiperrealistes i s'adapten a allò que suceeix al seu voltant. És a dir, gasten quan tenen o obtenen, i demanen quan saben que aconseguiran. En definitiva: saben administrar els recursos que tenen a cada moment, la qual cosa els confereix una perspectiva molt clara respecte al futur". I aquestes qualitats les adaptaran a la seva futura jubilació.
https://www.viaempresa.cat/economia/millennials-jubilacio-habitatge_2070517_102.html



Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies